Gestionar l’Alta Sensibilitat dels infants durant el confinament

Aquests dies de confinament, més que mai, sento la necessitat de parlar dels nens amb alta sensibilitat (NAS). Uns nens i nenes sovint catalogats com a porucs, insegurs, lents… fins i tot mimats, que tots coneixem, i que es calcula són entre un 15 i un 20% dels infants.

Els NAS són infants amb un sistema nerviós que té uns receptors més actius que els de la mitjana de població, un tret profundament estudiat per la psicoterapeuta Elaine N. Aron, que també en va descriure la seva personalitat, en termes generals.

Es tracta de nens amb una sensibilitat extrema, empàtics, atents, prudents i creatius, entre d’altre virtuts, però també en moltes ocasions sobrepassats per unes emocions que sovint els costen de gestionar.

Nens i nenes amb tal grau de sensibilitat que ploren molt fàcilment, per coses que als altres ens semblen insignificants; amb tal grau de reflexió que donen voltes i més voltes a les coses,  eternitzant decisions; amb tal grau de profunditat que senten intensament cada emoció (encara que sovint no mostrin aquesta intensitat en entorns que no els són molt familiars).

Si ets pare, mare o mestre/a d’un nen o nena amb Alta Sensibilitat has de saber que com visqui aquest infant la situació de confinament dependrà, en gran mesura, de l’acompanyament que els puguem oferir els adults amb qui conviuen i es relacionen.

Recordem que el tret de l’Alta Sensibilitat es caracteritza per quatre aspectes, representats per l’acrònim PSES:

• Profunditat de processament
• Ser fàcilment Sobreestimulat
• Ser Emocionalment reactiu i Empàtic
• Mostrar una elevada consciència dels estímuls S

Això vol dir que són infants que viuen i senten de manera molt més profunda totes les situacions en les que es veuen immersos. Imaginem-nos, doncs, què deu sentir i pensar un nen o nena amb Alta Sensibilitat davant l’allau de notícies, converses i successos a les que es veuen exposats aquests dies.

Aquesta situació ens ha portat un canvi brusc del nostre dia a dia, una incertesa molt gran sobre el futur de tothom, i un grau elevat de por al contagi i a totes les seves conseqüències. Així doncs, tant si som pares, com familiars, com mestres d’un nen o nena amb Alta Sensibilitat, el nostre suport i comprensió de les seves necessitats pot marcar la diferència amb com visqui aquest infant la nova situació.

Que puc fer jo, per acompanyar-los?

• En primer lloc, cal respectar les seves decisions. Tot i que ens aquests moments ja està permès que els nens i nenes surtin a passeig una hora al dia, no l’hem de forçar a sortir, si ell/a no ho vol. També és possible que aquests dies se li proposi fer videoconferències multitudinàries amb companys o familiars, és freqüent que els nens i nenes NAS se sobreestimulin en aquestes situacions, podent arribar a angoixar-se. És important respectar els seus ritmes i necessitats i provar d’oferir-li alternatives que li siguin més plaents, sempre que sigui possible. Quan no hi hagi una alternativa adequada i l’infant s’hagi d’adaptar a la situació, pots provar d’oferir-li un acompanyament que l’ajudi a sentir-se més segur (estant al seu costat mentre dura la trucada, per exemple).
• Parla de tot, però sense exagerar. Els nens i nenes NAS són curiosos i sovint fan preguntes profundes. Intenta respondre les seves inquietuds, però sense donar una importància excessiva ni monopolitzar les converses. Es tracta de donar-li informació veraç i proporcionada, la justa perquè pugui estar tranquil/la i comprendre la situació.
• Respecta i parla sobre les seves emocions. Demana-li que t’expliqui com es sent, quines són les seves pors. És important que l’infant pugui expressar-se lliurement, sabent que no s’ha d’avergonyir-ne i que no minimitzaràs les seves pors. Explica-li com ho fas tu per afrontar-les.
• Anticipa. Als nens NAS els sol costar molt adaptar-se a les noves situacions. Per això li serà més fàcil adequar-se als canvis que es van produint si els coneix amb antelació. Parla amb ell/a de les propostes que van fent el governs, sempre i quan estigui clar que es duran a terme (per exemple, “Han dit que la setmana vinent ja podrem sortir una estona cada dia a passejar”).
• Deixa espais de calma i no et sentis malament si el teu fill/a et rebutja. Quan el teu fill necessiti aïllar-se una estona, respecta la seva necessitat i intenta recordar que no té res a veure amb tu. Sovint els nens NAS requereixen passar temps sols per recuperar l’equilibri, especialment després de situacions que els han produït una sobreestimulació.
• Passa temps amb el teu fill/a. Digue-li que l’estimes, passa temps amb ell o ella, i deixa que sigui l’infant qui marqui el ritme de l’activitat. Per altra banda, tots plegats hem descobert aquests dies que això de teletreballar no és tan fàcil ni tan bonic com semblava. No t’angoixis si no pots donar-li tot el temps que voldries, els nens i nenes poden entendre que tots tenim responsabilitats i que no els poden dedicar tot el temps a ells, l’important és que les estones que passeu junts, siguin de qualitat.

Per últim recordar que cada NAS, així com cada persona, és diferent i única. Ningú coneix millor els nens i nenes com els seus pares i persones properes, pel que els consells anteriors són indicacions genèriques que caldran adaptar-se a cada infant i situació.

Per més informació sobre el tret de l’Alta Sensibilitat podeu consultar la següent bibliografia:

• ARON, Elaine N. (2006). El don de la sensibilidad. Las personas altamente sensibles. Ediciones Obelisco.
• ARON, Elaine N. (2017). El don de la sensibilidad en la infancia. Cómo ayudar a tu hijo cuando el mundo le abruma.Ediciones Obelisco.
• SOHST, Kathrin (2017). El poder de la sensibilidad. Editorial Ariel.
• ZEGERS DE BEIJL, Karina (2018). Personas altamente sensibles. Editorial La esfera de los Libros.

Alba Bonmatí Sánchez

Educadora Social i Psicopedagoga

NIUDA – Psicoteràpia i Vincle